PROMOCIÓ DE CIUTAT: POLÍTIQUES DE CREIXEMENT PER A UNA CIUTAT PRÒSPERA

Reforçar la col·laboració amb les indústries actuals de la ciutat, per conèixer les necessitats actuals i futures, amb una actitud més proactiva davant de problemàtiques, com pot ser la necessitat de sòl per a créixer, la millora d’infraestructures i accessos, les necessitats dels polígons i també altres elements que es puguin vehicular des de l’Ajuntament, amb un diàleg constant. Cal defensar la continuïtat i manteniment de les actuals activitats econòmiques al territori com a element clau de la seva reindustrialització.

Promoure un fòrum local per la innovació i la competitivitat en què hi participin les empreses, el campus de la UPC i els grups de recerca.

Destinar els ajuts procedents de la UE, majoritàriament, a enfortir i ampliar el teixit econòmic local.

Dialogar permanentment i concertar amb els agents econòmics i socials sobre les principals decisions que afectin l’economia de la ciutat i, especialment, sobre l’ús i el destí dels ajuts europeus.

Treballar per a la consolidació, l’enfortiment i la generació de noves oportunitats per a les empreses ja situades a la ciutat.

Treballar per la interrelació entre els directius i directives de les empreses per tal de promoure una comunitat empresarial.

Acompanyar de manera activa el Pacte Comarcal per l’Ocupació i treballar per buscar altres àmbits per aplicar la mateixa fórmula.

Promoure un treball conjunt amb els diferents agents socioeconòmics de la ciutat per tal de dissenyar programes de col·laboració publicoprivada per afavorir la promoció econòmica de la ciutat.

Aprofitar la taula de reindustrialització creada arran de la situació de Mahle per definir una estratègia compartida entre administracions, sindicats i empreses del territori i recuperar el pes industrial perdut. Amb calendari de treball i propostes.

Treballar amb la Generalitat de Catalunya, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, ACCIÓ i altres agents per a la promoció del sòl industrial de la ciutat i l’atracció de noves inversions, cercant l’establiment d’empreses amb valor tecnològic, lligades als actius del territori (Universitat, centres de formació, empreses punteres, serveis públics, etc.)
a partir de programes de suport a nous sectors econòmics emergents, però també mantenint les activitats avui en funcionament i garantint la seva continuïtat.

Revisar el Pla Especial del Port i avaluar-ne la seva execució per actualitzar-lo, amb l’objectiu de generar activitat. Millorar la relació port-ciutat i treballar en el seu impacte formatiu a la ciutat i en la visió conjunta dels ports a la comarca del Garraf en la seva vessant comercial, de
serveis, esportiva i nàutica.

Reclamar la participació de l’Ajuntament en la governança corporativa però també executiva- del port. Les decisions al voltant del port de Vilanova i la Geltrú s’han de fer de manera coordinada i convinguda amb l’Ajuntament.

Reactivar el Consell Municipal del Port, amb una agenda i uns objectius ben definits i dotar-lo de l’atribut d’òrgan consultiu.

Millorar la gestió i manteniment dels polígons industrials, amb pressupost, per posar fi al seu deteriorament i abandonament. Millorar les infraestructures de gestió, mitjançant NODE, per a la gestió compartida dels polígons entre l’administració i les empreses.

Planificació urbanística del sòl que en generi per ampliar l’activitat econòmica existent i atraure’n de nova.

Crear la Taula d’Urbanisme Industrial del Garraf en què participin representants polítics i tècnics dels sis ajuntaments de la comarca i Node Garraf. Així com coordinar-se amb les regidories d’Urbanisme i Promoció Econòmica de la resta de la comarca.

Apostar per una aliança estratègica amb la UPC, per tal de crear sinergies entre universitat, empreses i administracions, amb la finalitat de tenir impacte social a la ciutat, innovar i potenciar les capacitats dels agents locals. La UPC suposa per a Vilanova i la Geltrú un fet diferencial respecte a d’altres ciutats mitjanes, fet que ha de permetre-li millorar la seva
competitivitat, sobretot, en temes de recerca, innovació i col·laboració amb les empreses.

Cal mantenir l’impuls a la façana marítima i al port, com a eix tractor de l’economia blava, per generar riquesa i ocupació per a la ciutat, impulsant es empreses d’oci nàutic de la ciutat, intensificant relacions entre teixit empresarial i entitats de l’àmbit nàutic i marítim del territori. En aquesta línia, cal cercar accions per atraure nous projectes d’interès en l’àmbit de la nàutica (des de la vessant empresarial, formativa, turística, esportiva, etc.)

Continuar desplegant els treballs per apostar per les activitats, recerca, investigació i indústries relacionades amb la dependència i l’envelliment, com a element d’especialització i competitivitat, desplegant l’aliança formalitzada amb projectes comarcals en marxa. L’economia de la salut té un potencial al nostre territori des de l’àmbit sanitari, tecnològic, però també en la necessària reflexió del sector de les cures.

Fer una aposta decidida per l’activitat econòmica que generen les cures i les atencions a les persones grans o amb mobilitat reduïda, per tal de generar nous llocs de treball, així com evolucionar i innovar en les tecnologies que faciliten el benestar dels usuaris, generant sinergies amb el conjunt del Garraf com a comarca cuidadora i aprofitant les bones  condicions climàtiques i l’accessibilitat urbanística de la nostra ciutat.

L’economia taronja, basada en el coneixement i la creativitat, es pot considerar igualment tractora i promotora d’activitat. Els actius patrimonials, artístics, culturals, folklòrics i educatius que té la ciutat són 14 difícilment comparables amb els d’altres municipis. Vilanova i la Geltrú pot presentar-se al món com un districte taronja de referència internacional.

Obrir nous canals de col·laboració amb els tallers de manteniment de Renfe, per tal de generar també sinergies entre sectors empresarials i centres de formació especialitzada en el manteniment de material ferroviari.

Impulsar i reclamar a la ciutat l’oferta de cicles formatius de grau mitjà i superior, en sectors amb elevada productivitat i connectats amb les necessitats de les empreses del territori.

Impulsar una estratègia municipal contra el fracàs escolar, per tal d’incrementar el nombre de persones amb formació professional i formació superior a la ciutat en el mitjà i llarg termini.

Implementar el Pla de Màrqueting Turístic i, en especial, la potenciació d’una nova marca turística de la ciutat, establint les prioritats d’acord amb el sector i dotant-lo de més recursos econòmics i tècnics.

Crear la Taula del Turisme de Vilanova i la Geltrú, amb la participació d’entitats, empreses i professionals, com també representants polítics i tècnics de l’Ajuntament i de l’Agència de Desenvolupament del Garraf.

Aquesta taula tindria la finalitat de fer el seguiment i el desplegament de les accions previstes al Pla de Màrqueting Turístic, amb la implicació del sector privat i el ple suport de l’Ajuntament i l’avaluació dels episodis d’implementació del Pla de Màrqueting, així com proposar altres actuacions.

Treballar per un turisme de proximitat, familiar i de qualitat, que tingui com a referent els actius culturals i territorials: natura, esports, gastronomia, enoturisme, patrimoni, creativitat i cultura, establint estratègies amb les zones i marques Penedès i Costa de Barcelona.

Donar suport a les empreses, siguin d’allotjament, restauració o de serveis públics o privats (culturals, esportius, cellers, gastronòmics, etc.), per tal de millorar els actuals productes turístics de la ciutat o per generar-ne de nous, posant el focus en un turisme familiar. El turisme cultural, el turisme sènior i el turisme gurmet són dos vectors que aporten  singularitat i diferenciació.

Aconseguir una major presència i cooperació de la ciutat en fòrums i estaments de la Generalitat i la Diputació, i establir acords de cooperació amb Enoturisme Penedès i, sobretot, amb els altres municipis del Garraf, amb els quals es poden compartir actuacions promocionals, sota el paraigües de la marca Costa Barcelona.

Continuar treballant per a la implantació de projectes hotelers a la ciutat, al centre i a masies i cases rurals, i en el control de l’ús turístic dels habitatges.

Treballar en un pla de disponibilitat o potencialitat dels espais per a usos hotelers, perquè el dossier d’oferta es pugui fer arribar a les principals cadenes hoteleres del país i europees, de manera proactiva, com també per tenir una resposta immediata davant de possibles interessats, de manera reactiva.

Reunir l’oferta existent d’Habitatges d’Ús Turístic al municipi i convenir amb tots ells una carta d’estil i de serveis i prestacions per a la seva promoció. Els allotjaments turístics són un sector d’allotjament significatiu per a la ciutat, que cal coordinar i al qual s’ha de donar suport de cara a millorar les prestacions que aquests ofereixen A més, cal treballar per
detectar possibles activitats no regularitzades i sotmetre-les a compliment.

Col·laborar amb el sector hoteler i de restauració per cercar i acompanyar en accions de promoció i els paquets turístics, amb els elements d’interès de la ciutat i de la comarca: patrimoni, gastronomia, litoral, turisme verd…), així com millorar les relacions amb el Penedès per aprofitar els atractius del turisme vinculat al món vitivinícola i els paquets turístics vinculats al patrimoni cultural de la ciutat, d’acord amb les orientacions que contempla el Pla de Màrqueting Turístic.

Gestionar i mantenir les platges des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, i també com a espais d’excel·lència i promoció turística.

Millorar els serveis bàsics que s’ofereixen als usuaris de les platges, com ara dutxes, vestidors, aparcaments de bicicletes, accessos, supressió de barreres, o dotant les platges amb altres serveis amb valor afegit per als seus usuaris o usuàries.

Impulsar una Fira al voltant de la mar i de tot allò relacionat amb ella, ja siguin activitats econòmiques, com lúdiques i formatives, que esdevingui la Fira de referència tant territorialment com sectorialment. Una Fira que acollís, també, una exposició flotant de pailebots i goletes d’arreu del món.

Aquesta Fira de velers clàssics atrauria visitants de diferents països i faria de la ciutat una seu de referència anual.

Promocionar la ciutat a l’Eix Diagonal i l’Àrea Metropolitana i desplegar les potencialitats com a ciutat de congressos de format mitjà, associada a la oferta cultural, musical, etc. Treballar el calendari festiu i d’esdeveniments adreçats a tots els col·lectius possibles, amb una agenda de caps de setmana singular.

Cada cap de setmana, Vilanova i la Geltrú ha d’oferir un interès singular -o més d’un- que suggereixi la visita, com a complement dels atractius museístics, gastronòmics, mariners i de l’entorn urbà

Invertir en els mercats municipals del Centre i de Mar, conjuntament amb els concessionaris, i plantejar millores a curt/mig i llarg termini. Afavorir la digitalització dels mercats, oferint nous serveis innovadors per als compradors.

Dinamitzar els mercats, passant per la seva recuperació també com a espai d’interrelació i lleure, al costat de l’oferta de productes frescos, singulars i de naturalesa gurmet. Els mercats han de ser àrees de genuïnitat.

Redactar i implementar amb el sector un Pla de dinamització i promoció del comerç urbà, i realitzar campanyes de manteniment constant dels eixos comercials conjuntament amb el sector, tal i com es va començar a fer al carrer Caputxins-Sant Sebastià i a d’altres espais de la ciutat, i potenciar la relació entre el centre i el Barri de Mar a nivell comercial.

Estudiar fórmules per definir usos per incentivar espais a diversos sectors de la ciutat per promocionar el comerç de barri amb intervencions integrals.

Omplir, a més, els carrers i places que concentren oferta comercial, de propostes de lleure que atreguin l’interès i proposin un pretext per passejar-s’hi i entrar a les botigues. Músics de carrer, actuacions, cercaviles, estàtues vivents, animació per a totes les edats… La compra
en establiments de  proximitat només la podrem incentivar amb un esforç d’animació de les vies comercials. “El comerç és festa!”.

Col·laborar amb les noves instal·lacions comercials a la ciutat per generar una relació constant amb l’Ajuntament i amb el comerç urbà, i treballar amb criteris i objectius comuns per donar resposta als reptes del comerç electrònic i la distribució urbana de mercaderies que genera.

Continuar promocionant el producte d’origen de proximitat, ja sigui agrícola o de la mar, amb campanyes de promoció, ajuts per al manteniment de les activitats, comercialització i difusió des dels mercats.

Mantenir la col·laboració amb la Confraria de pescadors i el Celler cooperatiu, entre altres entitats representatives i associatives. Promoure un mercat mensual de productes de consum de proximitat i de temporada (o km 0) i continuar introduint als menús escolars els productes de proximitat. Valorar la creació d’alguna fira o esdeveniment al voltant del
mar.

Establir incentius per a la millora dels establiments locals (eficiència energètica, renovacions de comerços…)

Promoure la digitalització del sector del comerç local, ja sigui amb accions de sensibilització/informació o ajuts a la digitalització (aprofitar els recursos del govern i UE i també els recursos provinents de la Generalitat i la Diputació).

Impulsar un Consell de Projecció de Ciutat que englobi, entre d’altres, la Taula de Turisme i Comerç, com a element de concertació i debat de les polítiques municipals

Consensuar i pactar una política de mobilitat que, sobretot, serveixi de suport al comerç i a la restauració de la ciutat.

Cal revolucionar el sistema d’aparcaments al centre de la ciutat per tal de recuperar el nombre de compradors i clients del comerç i dels serveis.

A tenir en compte la gestió de zones de càrrega i descàrrega i l’accés dels vehicles de repartiments i unitats tècniques a les vies de trànsit restringit.

Habilitar noves zones d’aparcament a partir de l’aprofitament de parcel·les en desús. Establir pactes de cessió de l’espai amb els propietaris dels terrenys.

Treballar conjuntament i defensar una aliança de l’Ajuntament amb la Universitat i els centres de recerca per a la defensa i promoció de Vilanova i la Geltrú com a ciutat universitària i d’innovació, generant la col·laboració en àmbits empresarials.

Desenvolupar un programa de posicionament de la ciutat com a Ciutat Universitària, en el qual es projecti la singularitat d’aquests tipus d’ubicacions.

Crear un Consell de Ciutat Universitària amb presència de l’Ajuntament, Neàpolis, empreses i presidit per una persona rellevant en el sector de la universitat, la innovació i/o l’emprenedoria.

Crear un espai paritari de trobada regular en què es comparteixin projectes i iniciatives per part de l’Ajuntament i la UPC, i impulsar una línia de Recerca i Innovació consistent en promoure l’elaboració dels Projectes de Fi de Grau dels estudiants, en base a les necessitats  de les empreses locals, per tal de facilitar tant la innovació de les empreses com la formació pràctica dels estudiants.

Difondre i promocionar la Universitat i les activitats universitàries entre els veïns i veïnes de la ciutat, fomentant la seva participació

Establir, junt amb la UPC, un Campus d’Estiu a Vilanova i la Geltrú, amb periodicitat anual i coincidint amb els mesos de juliol, agost i setembre.

Treballar en el districte del Coneixement/Creativitat. Implantació del districte del Coneixement al voltant de Neàpolis, integrant la Universitat, els col·lectius creatius i tecnològics i empreses, per donar un nou enfocament a les noves professions i als nous nínxols econòmics basats en la creativitat i la tecnologia.

Consolidar i ampliar l’Escola de Formació Aeronàutica (EFAV) com a àmbit de potencial creixement i diferenciació.

Promoure un programa de ciutat d’atracció de talent. Actualment Catalunya té unes 2.000 startups, que ocupen a 18.000 persones. Hem de ser capaços de convertir la ciutat en un lloc agradable, amb bones comunicacions i amb excel·lents serveis per atraure startups i llocs de
treball.

Buscar la complicitat de les zones de concentració de startups (Tech Barcelona, Pier One) per promoure línies de col·laboració amb la UPC i el centre Neàpolis de Vilanova i la Geltrú i la creació d’espais d’incubació de startups.

Desenvolupar un model de Neàpolis Districte que permeti generar un ecosistema relacional vinculat a Neàpolis, més enllà de la ubicació física actual i que inclogui serveis municipals d’empresa.

Creació de l’Espai de la Innovació, integrat per representants del sector públic i privat i organismes, per incorporar la innovació en empreses, emprenedors i sector públic com a element d’acció estratègica i nou sector econòmic.

Implicar els responsables dels grups de recerca residents en el Campus i promoure l’intercanvi i la interrelació interdisciplinar entre ells i també en relació amb les empreses del municipi.

Promoure l’organització de congressos, jornades, simposis i ponències tècniques que posin major relleu a un nou districte de la innovació, amb epicentre a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Redactar el Pla director de Telecomunicacions amb la incorporació d’un pla estratègic global de la implantació de les telecomunicacions i les noves tecnologies, associades a la innovació i a les smartcities (sensorització, IoT, fibra òptica, 5g, etc.) per fomentar de forma organitzada la tecnologia.

Treballar a nivell comarcal unes clàusules socials i ambientals consensuades en la contractació pública, consensuar els criteris per a les bonificacions i subvencions del teixit econòmic, així com cercar activament el suport a la inclusió laboral de les persones amb determinades dificultats.

Crear el model de “polígons inclusius”. Es tracta de promoure la inclusió laboral de persones desafavorides en les empreses ubicades en els polígons de la ciutat, per tal de fomentar la idea de “comunitat empresarial inclusiva” i, de retruc, l’orgull de pertànyer a un determinat districte d’activitat econòmica.

Revisar els instruments municipals de relació amb el sector econòmic per agilitzar la relació de les empreses i autònoms amb l’administració municipal, de forma fàcil i sense carregues burocràtiques, ampliant més procediments i serveis electrònics.

Promoure i ampliar l’oferta de serveis de la FUE, amb l’objectiu de donar resposta a aquelles demandes que tingui una empresa en relació amb l’Ajuntament o amb algun aspecte relacionat amb la seva necessitat de creixement empresarial.

Donar suport específic als autònoms i autònomes de la ciutat, mitjançant eines o instruments per a la seva participació amb entitats sectorials i col·legis professionals, i millorar l’exercici autònom i l’afavoriment de la seva activitat.

Establir incentius per la creació de noves empreses i autònoms, per fomentar el creixement i/o la transformació empresarial.

Establir programes de mentoratge per a empreses del territori per ajudar-les a créixer o transformar-se.

Treballar en el concepte “Vilanova i la Geltrú al món”, potenciant l’Oficina  d’Internacionalització de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Fomentar els processos internacionalitzadors tant del sector públic com del privat local.

Aconseguir presència i participació en fòrums internacionals i, en particular, en xarxes d’interès existents a la regió euromediterrània.

Fomentar la presència dels agents de ciutat en projectes consorciats de finançament europeu, la qual cosa requereix de presència en xarxes internacionals vinculades a Horitzó Europa, com actual programa marc que promou la innovació i la recerca en les empreses i institucions.

Establir un sistema de microcrèdits per a emprenedors, cercant fórmules com l’estudi de viabilitat d’un instrument financer o d’una borsa d’inversors solidaris locals, i de suport a l’economia social i cooperativa, i recolzar la creació de cooperatives, amb serveis de suport a la iniciativa econòmica, amb bonificacions específiques per al seu foment

Crear un programa d’inversors -locals o forans- que vulguin apostar per projectes locals, més enllà de l’economia social, en els àmbits de l’economia verda, l’economia blava i l’economia taronja, com també en la creació de startups tecnològiques i de l’enginyeria.

Elaborar un programa de suport financer a iniciatives professionals i empresarials provinents del campus de la UPC i d’altres universitats.

Impulsar l’emprenedoria en clau femenina, ja que actualment el 41% de persones que emprenen són dones.

Treballar perquè l’anella blauverda que proposem tingui una vessant productiva amb un model de Parc Agrari. Establir fórmules de col·laboració en la utilització i la transmissió del treball i la sostenibilitat, amb mesures i incentius amb propietaris i productors, tot introduint
conceptes com la custòdia del territori també en espais agraris.