Les ronda Europa de Vilanova acabarà induint el trànsit, mentre que el model de rotondes actual, ben implementat, provocaria una «evaporació del trànsit» (trànsit «suprimit»).
Arran de la notícia sobre l’eliminació de l’actual rotonda de la ronda Europa amb l’avinguda Eduard Toldrà, i de la meva carta titulada ‘Un retrocés injustificat«, he llegit molts comentaris favorables a tenir gran vies amb molts carrils com a solució al trànsit a la nostra ciutat.
Més enllà de ser una creença sense base argumental, la realitat és que els fenòmens d’inducció i evaporació del trànsit estan científicament fonamentats i documentats; i amb ells tenim milers d’exemples que certifiquen que a més vies per circular, majors embussos.
Malgrat això, els nostres càrrecs electes no ho admeten, limitant així la capacitat d’adaptar Vilanova i la Geltrú a les exigències socials i mediambientals del segle XXI. No parlo de idees «pijo-progres» o «woke», sinó de models comprovats.
El concepte de «trànsit evaporat» prové del llibre de Jane Jacobs «The Decline and Survival of America’s Great Cities» (1961), on descriu com el creixement del trànsit erosiona la ciutat, i com donant prioritat a la vida urbana, el trànsit es redueix. Un exemple és la rambla Nova de Vilanova i la Geltrú; on des de l’eliminació d’un dels dos carrils pels cotxes, contra tot pronòstic catastrofista, el trànsit s’ha tornat més fluid i la via ha cobrat vida: hi conviuen tranquil·lament vianants, ciclistes i cotxes.
A partir de mitjans del segle passat, els enginyers de la via pública van desenvolupar models de simulació per anticipar les necessitats de les infraestructures viàries. Aquests models, però, no consideraven les interaccions entre transport, planificació urbana i comportaments de mobilitat. I van comprovar que una via més gran fomenta l’ús del cotxe, augmentant el trànsit; i de retruc tots els problemes afegits.
Augmentar la capacitat de les vies de circulació crea un efecte de trànsit «induït», on la nova infraestructura atrau més cotxes del previst. Reduir la capacitat, al contrari, porta al fenomen anomenat de «l’evaporació del trànsit», on part del trànsit desapareix. Aquestes observacions es van documentar als anys 90 amb estudis que van demostrar l’existència d’aquests fenòmens.
La paradoxa de Braess també il·lustra com afegir noves carreteres empitjora el trànsit. Dietrich Braess va formular aquesta teoria el 1968, suggerint que una nova via genera sempre embussos no previstos. I aplicant aquesta paradoxa, grans ciutats com Nova York i Stuttgart, entre molts d’altres, van veure millores en el trànsit després d’eliminar carrils.
Però un exemple més proper pot ser el de Rouen (França) després del tancament inesperat del pont Mathilde al 2012. El consistori va observar que la majoria dels viatges d’aquesta via, també de dos carrils per banda, es van redistribuir, i el 15% dels desplaçaments es van «evaporar».
Els models de trànsit són útils per gestionar el trànsit, però inadequats per preveure la seva evolució quan el context canvia; ja que el trànsit és més elàstic del que es pensava. A petites i grans ciutats, construir més vies externes i rondes sovint resulta en més embussos, mentre que la seva reducció no provoca congestió duradora, ja que els conductors ens adaptem.
Reduir la capacitat viària millora l’atractiu de les ciutats, reordenant barris degradats, alliberant espai per a altres usos i donant prioritat al transport actiu i públic, sense perjudicar la mobilitat ni l’activitat econòmica. Aquest enfocament ajuda a reconstruir les ciutats basant-se en les necessitats humanes i mediambientals.
A mode d’exemple, la majoria de veïns i veïnes de Vilanova tenim comerços a un cop de pedra. I si no haig d’agafar el cotxe en primera instància, aprofitaré per anar caminant per fer tots els «recadus». En canvi, si puc agafar el cotxe, perquè des de l’ajuntament se m’incentiva amb gran vies i rondes, aniré a consumir a la perifèria de la ciutat, i em mouré del parc comercial a altres grans superfícies, generant major trànsit.
I per què no ha funcionat amb la rotonda de la ronda Europa amb l’avinguda d’Eduard Toldrà?
Doncs perquè hi ha hagut una intencionalitat de que no funcionés per part de l’actual govern.
Per una banda la rotonda es va finalitzar a les acaballes de l’anterior mandat. I aquesta es va deixar sense senyalitzar. A més a més, caldria promoure les entrades a Vilanova des de la C-15 per la rambla de la Torre de l’Onclet i per la rambla dels Països Catalans, no esperant a que tots els vehicles que entren a Vilanova i la Geltrú hagin d’arribar a l’avinguda d’Eduard Toldrà.
Per altre banda, el trànsit no es pot aïllar per trams, ja que és una flux interconnectat. I era d’esperar que si la rotonda de la ronda d’Europa amb la ronda Ibèrica es va desfer, deixant de ser una turbo-rotonda i passant-la a dos carrils, a la rotonda de la ronda Europa amb l’avinguda d’Eduard Toldrà s’hi crearia un efecte embut.
I aquí tampoc no podem obviar la manca de xarxa de transport públic i la deficiència del servei de la poca que hi ha.
Agafar el cotxe és fàcil i ràpid. Com també és fàcil expulsar-nos de responsabilitats i dipositar-ho tot en la gestió de l’urbanisme i del trànsit de la ciutat. Però si volem una Vilanova pròspera, amb comerços locals potents i amb vida al carrer, cal que pensem també en què estem disposats a fer. Deixem-nos d’excuses i aportem-hi de la nostra part.
Helena Molins
Vilanova i la Geltrú